dijous, 25 de febrer de 2010

Música



Per mi queda molt lluny allò d'imaginar-se a un paio tocant l'arpa recolzat al tronc d'un arbre una tarda de primavera, quan algú nombra la paraula MÚSIC.
Conec a molts músics que han estudiat música, d'altres que són grans intèrprets i d'altres grans compositors. També en conec que reuneixen totes qualitats. Però tots són normalment molt currants.
També hi ha qui es pensa que un músic és un vividor. Res més lluny de la realitat. Almenys els que jo conec.
Un músic ha d'estudiar un llenguatge. A més, l'ha d'entendre perquè el posarà en pràctica segur.
un músic ha de tocar un munt d'hores perquè hi ha coses que només amb pràctica i tècnica s'aconsegueixen tocar.
Un músic que vulgui tirar endavant les seves idees, a més de tenir les idees en qüestió, les ha de saber plasmar.
De vegades, no pot sol. S'ha de rodejar de bons músics per poder fer realitat tota aquella maranya de notes, melodies, riffs i ritmes que de vegades s'ajunten miraculosament per fer música.
Un músic que vulgui fer una cançó normalment li posa veu. lletra cantada. per tant també ha de ser una mena de poeta.
I un músic que tingui talent, inspiració i tot lo que he escrit anteriorment, podrà fer cançons, enregistrar-les i tocar-les en directe.
El 4 d'abril de 2010 farà 6 anys que no toco en directe amb un grup propi. Vaig abandonar la música per la porta gran, a un dels millors escenaris espanyols: al Bilborock.
des d'aleshores, em vaig martiritzar jo solet perquè em creia amb talent però la inspiració no va arribar fins el 2008. fa 1 any i mig.
he composat una cinquantena de cançons, algunes només guitarra, algunes només lletres, algunes un collage de totes dues coses, i finalment, 6 cançons ja ténen el meu reconeixement com a música acabada amb cara i ulls.
Una lletra amb consonància amb la música i un ritme i so que s'escau amb lo que s'està dient a la cançó.
Coi, com costa!!! Però val la pena...
I quan tens aquest material, si tens amics que t'ajudin a plasmar aquesta música ja és lo màxim!!
Estic en aquest procés. En donar forma a les meves idees, als meus sentiments. un camí ple, PLE de frustacions, moments de soletat, introspecció, búsqueda, sentiments a flor de pell...
De vegades m'esgota aquest llarg camí.
Aquest 2010 m'he posat com a data màxima per enregistrar un CD amb algunes de les meves cançons.
Toco des dels 18 anys. En tinc 36. Ja toca. Però és el temps que he necessitat per trobar-me, per saber tocar, per coneixer gent que li agradés fer lo que jo i puguin fer-ho.
Qui sap com acabarà tot plegat, però el que puc dir és que crear música és alhora plaer i dolor. Alegria i frustració. Satisfacció i bogeria.
Gràcies a tots els que m'heu ajudat a arribar fins a n'aquest punt. Músics, amics, companys de feina, família i fins i tot exnovies...
Algun dia espero que escolteu la meva música i pugueu entendre que vosaltres en formeu part.
Ramir.

5 comentaris:

  1. molt bé això de gravar!
    ànims ramX!

    ResponElimina
  2. Ramir, quanta raó tens. El que costa trobar aquell punt en què t'agrada el que fas i que té un punt de coherència i qualitat. La figura del músic que triomfa jove es tindria d'anar desterrant, per algunes raons: Rarament l'encertes i es cometen un munt d'errors i és estrany que per exemple a les lletres es pugui imprimir profunditat. Afegiria a tot el que has dit sobre el que té de tenir un músic i és que s'ha de currar tot el referent a promoció, logística, vendre's en definitiva. Espero que s'acompleixin els teus objectius amb el teu nou projecte. Salutacions!

    ResponElimina
  3. El que dius, de trobar el moment i sentir-se preparat, pot aplicar-se a molts altres àmbits també artístics. Jo estic esperant el meu moment ;)

    ResponElimina
  4. T'he deixat un comentari però s'ha esfumat...mal començament. Estic d'acord amb tot el que dius de trobar i esperar el moment adequat. No s'ha de tenir pressa.

    ResponElimina
  5. Nahim, és cert que quan més experiència tens més bo pot sortir el que fas, però s'ha de fer sempre, perquè si esperes a fer quan ets més gran i fer un treball més perfecte, potser serà quan no tinguis experiència suficient. el prova-error funciona. jo sempre he tingut clar que les coses bones es fan a foc lent i m'he equivocat algun cop però tinc el presentiment que estic al bon camí. ;D

    Noa, pels teus gustos (molt similars als meus), allò que estàs esperant, tinc el presentiment que serà bo. n'estic segur. sort que no s'ha esfumat el teu missatge. vaig descobrir el teu blog i tens coses molt interessants. estarem en contacte. ;P petons.

    ResponElimina

Deixa el teu comentari