divendres, 4 de novembre de 2011

COTI

Les casualitats. Hi ha qui hi creu, jo en principi, no hi crec, però aquesta anècdota és bona.
ahir passejant amb la meva xicota pel centre de Barcelona, vam passar per davant del HardRock de plaça Catalunya. Es sentia música que semblava en directe. Dic semblava, perquè l'execució era perfecta, el so molt bo, però per deformació professional, sabia que era un directe. I la música que sonava era de Coti. Vam entrar, i si. Era Coti interpretant "Nada de esto fue un error". Fins aqui be, no?
Però resulta, que anys enrera, passejant per Barcelona també, per la plaça del pi, en la soletat de la nit, acompanyat de la meva amiga Mari, que llavors erem companys de pis, ens vam creuar a Ricardito Bofill i la seva novia aleshores, Paulina Rubio. Fins aqui diràs, aquest noi es va trobant a músics, però Barcelona ja ho té això...
Potser si, però lo que contaré ara, remata la teoria de la casualitat. Un cop, vaig anar a Londres, i passejant amb Mari (la noia que passejava amb mi a Barcelona quan ens vam creuar a la Paulina i el Ricardito) que ara viu a Londres, vam entrar al mercat de Spitafield i em vaig trobar de cara a la Julieta Venegas. I al cap d'un parell de dies, a l'aeroport de Gatwich, me la vaig tornar a trobar mentre esperavem els nostres vols.
La coincidència d'haver vist en persona i per casualitat, sense buscar-ho, a n'aquests tres personatges, Coti, Julieta i Paulina, la trobem en aquest video, a sobre interpretant la cançó que just cantava Coti ahir. Aquestes coincidències per casualitat significaran alguna cosa? Tu hi creus? Jo no, però fa que pensar...


2 comentaris:

  1. Per mi són casualitats que per a qualsevol altre passarien inadvertides. Però per a tu, que saps que aquesta cançó la canten tots tres junts, que potser és una cançó que t'agrada, que et dediques al món de la música ... són casualitats especials, que tenen un sentit perquè connecten amb tu, que fins i tot et poden arribar a enviar senyals o en el futur et permetin lligar caps d'alguna cosa que va passar. Hola Ramir, vaig veure que m'enllaçaves un dia i em va posar contenta. Des de llavors que conec el teu blog i he entrat un parell de cops. Molta sort en el teu projecte !!

    ResponElimina
  2. Hey Meri, moltes gràcies!!
    doncs deu ser això de les casualitats especials. Almenys, per mi, que els conec, ara quan veig el video, em fa gràcia.
    He canviat de nom del bloc i em va treure tots els enllaços, poc a poc, els vaig afegint. el teu, ja hi és ara. Merci per entrar!!!
    Kisses
    Ramir

    ResponElimina

Deixa el teu comentari