Feia temps que no anava a un concert. El Primavera Sound, amb un cartell ple desconeguts per mi, portava a l'escenari gran als Jayhawks, a Neil Young i a Sonic Youth.
Jayhaws, que ja els havia vist a la Bikini i em van impressionar, no van decebre. Són molt bons.
Arribada la nit, arribava també el Neil Young, repassant alguns dels seus clàssics, em quedo amb frases com Rock and roll will never die, o Keep on rockin' in the free world. Grans clàssics que estic molt content d'haver-los escoltat en directe, desde la gespa, recordant el gran Doctor Music Festival 06 amb Lou Reed. El temps passa, només si un vol que passi. Per mi el temps no és lineal. Tots els temps transcorren al mateix temps, la prova és que mentre jo estava amb el meu esperit hippy i rockero estirat a la gespa, alhora, a uns 100m estava ple de pastilleros fotent bots.
A Sonic Youth me'ls vaig perdre. No tenia ànims per aguantar 4 hores més, venia d'un refredat bastant heavy, i a sobre em molestaves els ulls per conjuntivitis i havia estat jugant a futbol tota la tarda... sort dels 3 gols!!!
A banda dels concerts, ja tinc una mica més arreglada la cançó "Aprendre a volar". Està penjada a www.myspace.com/ramirguiu com "Aprendre a volar Extended". He afegit una estrofa més, acord als meus sentiments en el moment de enregistrar-la, i provant amb uns tocs d'Ukelele. Espero que tot i lo dolent que sóc tocant la guitarra, hagi guanyat una mica amb la gran Takamine. El dia 20 de juny tenia un concert, però a hores d'ara no se si està cancelat o no. Jo per si de cas, vaig tocant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari