dilluns, 16 d’agost de 2010

THIS IS THE END

He usat una cançó dels The Doors com a títol d'aquesta entrada, perquè he decidit marxar de Manchester i tornar a Barcelona.
Fa menys d'un mes que hi sóc però les circunstàncies que m'han portat fins aquí han canviat dràsticament.
He conegut ben poc de la ciutat, doncs m'hi he estat ben poc, el que si puc dir és que parlen anglès tot el dia, mengen sanvitxos amb salses fortes i usen el f enlloc de l'€.
Ah si, ténen 2 equips de futbol ben famosos, dels que uns van de blau i uns de vermell, plou tot el dia i fot un fret que pela...
Bromes apart, aqui no parlaré de Manchester, parlaré de mi.
oooooooooh, ho sento. si voleu més info de Manchester, a la web de la city, però millor aneu sense pajotera idea i us dirigiu a Piccadilli (tots els busos hi fan cap tard o d'hora) que ténen un centre d'informació molt bonic i parlen a poc a poc, però en anglès i accent de Manches er. Si, es mengen les ts.
Doncs això, que algo s'ha acabat. Lo que em va portar a Manchester, m'ha ben destrossat i gairebé m'arruïna. Però no parlaré del què m'ha destrossat. Això no toca ara.
Em sembla que venint a Manchester (encara hi sóc) fugia de mi mateix, però estant aqui, me n'he adonat que no es pot fugir d'un mateix. Un ha d'aprendre a conviure amb si mateix, respectar-se i mai perdre la seva essència. Espero haver aprés la lliçó, perquè m'ha sortit ben car, be, espero que no tant car, però no ho sabré fins que m'arribi la visa a finals d'octubre... Ai si riurem...
This is the end, el final d'un Ramir, el començament d'un altre, igual en la essència, diferent en l'acabat.
Ramir des de la illa amb més paquis per m2 que a Barcelona.

2 comentaris:

  1. Para Ramir Guiu

    Una vez te dijeron que eras de agua
    y acertaron,
    era cuando dominaba el cielo
    una nube de energía especial,
    cuando vuelvas habrá mejores lluvias acá
    porque tu espíritu cazara anhelos
    por estas calles,
    Manchester se lo pierde.

    Una vez te confundieron con fuego
    y acertaron,
    era cuando en las fiestas
    tu iluminación era febril humanidad,
    cuando vuelvas habrá fogatas por ti
    esperando que recuperes tus esencias
    singulares y tremendamente humanas.

    Muchas veces he visto que eras de vida,
    y acertaba,
    cuando vuelvas habrá sinónimos del verbo vivir,
    que querrán conocer tu encanto en plenitud,
    y caminar contigo en pos de los sueños,
    como sólo tú sabes hacer
    romántico y buena persona como eres,
    sinónimo en superlativo del verbo vivir,
    amable y genial como te ofreces,
    siempre a corazón abierto,
    tu tierra te recibe para sonar contigo
    a humanidad, bondad y arte.

    ResponElimina
  2. Gràcies Mestre. Unes paraules de gran valor per a mi en aquest moment tant dificil, quan més ho necessitava.

    ResponElimina

Deixa el teu comentari