Però la representació, que dura unes dos hores, és més còmica i altament espectacular la posada en escena.
Amb molts tocs moderns (ensenyant pit i cuixa i efectes multimedia i saltimbanquis amb robes extrabagants)
La música composada per Nick Cave i Warren Ellis, és lo que em va atreure en un primer moment a l'obra.
El Teatre, el Young Vic situat al carrer Cut, molt aprop de Waterloo Station, té molta història segons m'explicava el pare del mànager del Depeche Mode a qui tenia al costat. és un teatre petit amb anfiteatre i platea tot posat en disposició de bancs encarats cap a l'escenari. El públic de tot tipus, molt jove doncs ells només paguen 10f en contra dels 27f que paguen els adults. Una manera d'incentivar que els estudiants puguin accedir a la cultura. Una de les coses que em van sorprendre és que mirant l'obra em podia estar bevent una pinta de Guinness o un gelat de mango.
Molt recomanable per qui estigui a Londres.
Aqui teniu un video presentació, que no deixa entreveure gaire cosa però és l'únic que he trobat:
FAUST
Creative team
Direction Gísli Örn Garðarsson
Music Nick Cave & Warren Ellis
Set Axel Jóhannesson
Costumes Filippia Elísdóttir
Light Þórður Orri Pétursson
Segons explicava una revista que entrevistava a Gisli, el director, que va contactar amb el Nick Cave a través d'un amic dels Sugarcubes, i quan Nick Cave el va trucar, va pensar: No hi ha dubte, cap dels meus amics fan broma perquè cap d'ells sabria imitar tan bé aquest accent australià. Nota del redactor d'aquest post (jo): jo no hauria tingut dubte de que és Nick Cave al sentir la seva gran veu.
Hi va haver algun moment de glam-rock, però lo que era el leitmotiv seria algo així com el Wonderful Life només amb el piano i un toc de violí de fons. Segell Nick Cave & Warren Ellis (el seu multiinstrumentista crack) Tot plegat molt guapo. Tot un privilegi per a flixanco convertit en un barcelonauta de vacances per terres angleses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari