divendres, 31 de desembre del 2010

Memòria Col.lectiva

Resulta que l'altre dia a Flix em van preguntar d'on era. Cosa que em passa gairebé cada cop que vaig a Flix. M'ho va preguntar un noi al que jo he vist creixer però no he vist madurar. Em refereixo amb això, en què no l'he vist ja de gran, per sobre del metro vint, però indubtablement jo sabia qui era aquell noi que anys enrera, de petit, feia tard a classe cada matí, i em saludava tímidament quan creuava el carrer escoles a l'alçada del carrer major, allà on anys enrera, el Mh expresident de la gencat AKA Jordi Pujol va dir que Flix era un "cul de sac".
Quan en tenia 23 ó 24, jo feia la objecció per no anar a la mili. Recordo un ple hivern, amb un peto taronja, dirigint el trafic (reemplaçant a sori), em tenieu a mi, cada matí dia de classe, fent de federica, una de les feines que feia a Protecció Civil, sota les ordres de Prunera, regidor a l'Aj de Flix llavors.
Jo tenia 23 anys he dit?. Va ser quan em vaig rapar la llarga melena. Aquest noi que no sap qui sóc, tindria uns 10 anys com a molt. Ara en té 24 ó 25. És normal que no em conegui. Tot i escoltar a disco SpringFlix algun dels meus remixos, haver-me vist de petit tocant a la placeta de missa amb algun grup, o haver-me escoltat dia si i dia també a Ràdio Flix. Potser fins i tot ha anat algun cop al bingo de la social o dels jubilats, s'hagi emprenyat amb mi si no he cantat el seu últim número, abans que la senyora de cabell arrissat de la taula del fons canti BINGOOOO!!!
La gent gran, em pregunta qui sóc, però ho tinc més fàcil, si dic que sóc el fill de Marselo Guiu, bé, si no són tant grans, he de de dir que sóc germà de Marcel Guiu, i si són més joves, he de dir que sóc el tiet (ells en diuen cosí) de Neus o Roser, que no pas per mèrits propis. i si són més joves encara, he de dir que sóc el que ha fet el regueetó de Flix s'escriu com guix, se diu com baix, se fume com hash... vaja, això si que ho coneixen...
El meu no és un cas aïllat, però si significatiu. Perquè més que jo poca gent l'ha liat a Flix com per a saber qui sóc. Fa més de 20 anys que estic sortint cada dia per Ràdio Flix, he treballat a Video Ascó TV, Ràdio Móra d'Ebre, membre de Flexus teatre, músic amb Terminal, The Robarucks, Esperits del Silenci, Joint, Baldrick...
prensento events de gran escala, poso veus a documentals que es veuen en tot el territori espanyol, he posat veu a mils d'anuncis, he transmés partits de hoquei, les festes del riu, curses pedestres, he fet de carnestoltes...
Estem perdent la memòria col.lectiva. Ja no demano que la gent sàpigui qui eren Ceguera, d'això se n'encarrega Pepe Latre... tampoc demano sortir de l'anonimat (ja ho se que ningú és profeta a la seva terra). El que demano, és que ens informem a quin poble vivim, quina és la seva història, quins han estat els seus personatges... perquè estem perdent la memòria col.lectiva, que qui perd les seves arrels, perd la seva identitat.
Una llum d'esperança: l'altre dia em van agafar el contacte per a ajudar a un noi a fer el treball de recerca, sobre la música a Flix. Espero no haver oblidat tot el que se. perquè no ho posa enlloc, està a la memòria col.lectiva dels que hem estat allà en el moment en què passava...
He de dir que també hi ha gent que està al corrent del joc de qui és qui a Flix. Agraerixo a Ràdio Flix, a Ràdo Móra d'Ebre, a Video Ascó TV, també a Disco SpringFlix, a Carolina Rofes, a l'Albert Guiu, la meva família, pel recolzament que sempre he tingut per part de tots ells, indispensable per a continuar lligat culturalment al poble de Flix.

2 comentaris:

Deixa el teu comentari