FIGHT4LIFE

El passat cap de setmana, el 23 d'octubre, aniversari de César Córdoba, va tenir lloc la IIª edició del Fight4Life, event dedicat a les lluites de contacte.
Muai Thai, MMA, K1 Rules...
L'event va començar com sempre els F4L i també els Almogavers Barcelona, amb una videoproducció mostrant moments dels entrenaments i lluites passades dels espartans que van a lluitar.
http://www.youtube.com/watch?v=ion_u9neZGE

Tot seguit, jo, agafava la fender stratocaster vermella que em va deixar el meu estimat amic i guitarrista Jaume Vidal i em cascava un solo amb més pena que glòria, més que res perquè des del meu lloc no tenia monitoratge i no estic acostumat a sortir sense assajar i tocar per a 5000 persones en un pabelló olímpic, però diguem que me'n vaig sortir. El vaig enllaçar amb Highway to Hell de ACDC i Flavio Rodríguez, productor, DJ i cantant, va tirar el tema, a partir del solo i jo vaig córrer a canviar-me els pantalons per a seguir presentant l'event.

Aquest event va estar seguir per la premsa, perquè el César Córdoba "el caçador" es jugava el cinturó del títol de campió mundial. I ho va aconseguir...

i el cinturó és seu.

Allí, jo em vaig enamorar... com tots els assistents.

El gran Chinto Mordillo, que va combatre per darrer cop a l'Almogàvers Barcelona III, aquí era l'autoritat sobre el ring a les lluites de MMA, que entre d'altres estava el gran Ramon Boixader, amic i lluitador.

BTV va fer un resum de l'event.
Video


Res més, a esperar un altre Fight4Life o Almogàvers Barcelona, que espero no us perdeu perquè són els events d'esports de contacte amb més qualitat al nostre país.
Us deixo amb una imatge d'un dels patrocinadors de l'event amb més coneixements sobre màrketing i inteligència que mai he vist: ROCKSTAR ENERGY DRINKS

FAUST

Faust és una representació basada en el cèlebre http://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_(Goethe)
Però la representació, que dura unes dos hores, és més còmica i altament espectacular la posada en escena.
Amb molts tocs moderns (ensenyant pit i cuixa i efectes multimedia i saltimbanquis amb robes extrabagants)
La música composada per Nick Cave i Warren Ellis, és lo que em va atreure en un primer moment a l'obra.
El Teatre, el Young Vic situat al carrer Cut, molt aprop de Waterloo Station, té molta història segons m'explicava el pare del mànager del Depeche Mode a qui tenia al costat. és un teatre petit amb anfiteatre i platea tot posat en disposició de bancs encarats cap a l'escenari. El públic de tot tipus, molt jove doncs ells només paguen 10f en contra dels 27f que paguen els adults. Una manera d'incentivar que els estudiants puguin accedir a la cultura. Una de les coses que em van sorprendre és que mirant l'obra em podia estar bevent una pinta de Guinness o un gelat de mango.
Molt recomanable per qui estigui a Londres.
Aqui teniu un video presentació, que no deixa entreveure gaire cosa però és l'únic que he trobat:
FAUST

Creative team

Direction Gísli Örn Garðarsson
Music Nick Cave & Warren Ellis
Set Axel Jóhannesson
Costumes Filippia Elísdóttir
Light Þórður Orri Pétursson

Segons explicava una revista que entrevistava a Gisli, el director, que va contactar amb el Nick Cave a través d'un amic dels Sugarcubes, i quan Nick Cave el va trucar, va pensar: No hi ha dubte, cap dels meus amics fan broma perquè cap d'ells sabria imitar tan bé aquest accent australià. Nota del redactor d'aquest post (jo): jo no hauria tingut dubte de que és Nick Cave al sentir la seva gran veu.
Hi va haver algun moment de glam-rock, però lo que era el leitmotiv seria algo així com el Wonderful Life només amb el piano i un toc de violí de fons. Segell Nick Cave & Warren Ellis (el seu multiinstrumentista crack) Tot plegat molt guapo. Tot un privilegi per a flixanco convertit en un barcelonauta de vacances per terres angleses.