diumenge, 2 de gener del 2011

Una peli i una cançó

Amb aquest títol començava fa uns anys, amb aquest blog. En principi anava penjant crítiques de cinema i penjava les meves cançons que anava creant.
Avui he acabat una cançó, cridada a entrar al meu repertori, no tant acústic, més rotllo pop el que estic ara fent.
L'he composat en anglès, perquè fa uns anys, creia que era el camí, però l'experiència i els principis, m'han tornat cap a la llengua que més domino i que és la que m'identifica com a català, de la que em sento orgullós i la llegua que vull difondre. Per tant, l'he enregistrat en anglès per ser fidel a un moment de la meva vida en que només escoltava música americana, però veurà la llum com a catalana, que per extrany que soni, té menys limitacions que cantar en castellà o en anglès. Almenys per un catalanoparlant. per allò de l'accent.
Aquesta cançó però no la penjaré encara, perquè el 2011 tinc esperances de poder-la enregistrar millor, així que haurem d'esperar tots una mica, inclòs jo. És lo que té ser pobre i exercir com a propi mecenes.
La peli...
no m'agraden les grans produccions, però sempre que puc vaig a veure cinema en VO per allò de cuidar lo que bonament he après dels anglesos...
No, no he après a beure'm les birres d'un trago ni a aguantar el fred en samarreta d'imperi. Em refereixo a l'idioma.
The Tourist. El pirata del carib i la tomb rider. Èxit assegurat de taquilla, totes les dones tremolen amb ell i no conec a cap home que no caigués als encants d'ella...

2 comentaris:

  1. Hola Ramir! A coalició amb el que dius en aquest post, a mi m'ha passat quelcom estrany des de que faig el blog tant en castellà com en català. I es que sense saber perque, alguns articles em sortien espontaniament en castellà, tot i que la meva producció literaria és del 98% en català. Molt acertat en lo referent de la gravació. Si pots fer-ho amb qualitat, millor esperar-se que no fer les coses depressa i malament. Salutacions des de les comarques gironines!

    ResponElimina
  2. Bon any Nahim,
    Suposo que la inspiració de vegades ve amb un idioma lligada. Els que parlem 2, 3 o més idiomes tenim això. Que és una ventatja, està clar.
    Lo de la pressa, espero tenir paciència. Ho he demanat per reis per vintè any consecutiu...
    Una abraçada des del raval barceloní.

    ResponElimina

Deixa el teu comentari