- Qui són
aquells que no paren
de pensar en crear
móns bonics?
- Són energia en positiu,
bonhòmia transparent,
humanitat en majúscules,
vida buscant vida.
Per a Ramir Guiu
Llinatge de riu,
sang de lluna bohèmia
èbria de mil i una nits.
Cor musicat
per un estel inspirat
i ebri de pentagrama,
ple d'una cançó
que sols pertany
a les persones
que saben traduir
el llenguatge
de l'infinit.
El mapa
de la seva sensibilitat:
Flix i les seves màgies
volant per ombres
de cireres fugides
amb sentor de nen
al bec d'un ocell,
que té el seu rostre,
i du el poble a cada
batec que composa,
des de la profunda partitura
de la seva humanitat
que vola amb ales de cigonya
plena de memòries
florejades de primaveres,
que duen a cada roser
el perfum vermell
de la seva personalitat.
Uno piensa siempre el mismo poema
ResponEliminaotra noche con nostalgia de luna,
como un gato maullando al futuro
en el inmenso tejado de la lírica.
Uno escribe siempre el mismo poema
braceando en el océano de la esperanza,
sin más salvavidas que la confianza
de que una luz escuche a mi inspiración.
Uno recita siempre el mismo poema
haciendo gallos al amanecer,
para que apunte con tinta de sol
que tengo ebriedad de infinitos.
Uno compone siempre el mismo poema
firmado por un niño con cara de viejo,
que corre por encima del río
porque tiene fe en que la magia le hable.
Uno te dedica alguna vez un poema
porque te sabe pueblo humano en armas
contra la tontería de estos días,
y a favor de la salud de todo lo que amas.
Albert.
Moltes gràcies. Ja saps que tens un fan i admirador cada cop que lligues dos paraules amb la màgia que useu els que escriviu.
ResponEliminaRamir.