divendres, 26 de juny del 2009

MICHAEL

Em veig obligat a parlar del Michael.
Suposo que com ja sabràs, Michael Jackson ha mort. I no em fa gens de gràcia, sobretot després de mencionar-lo en un escrit tot just ahir. Suposo que ara els drets d'autor de les cançons dels The Beatles, com mencionava, les tindran els fills de Michael. (Quina por). Quina cultura han rebut aquests nois? quins valors ténen? que se'n farà dels clàssics? Deu tingueu pietat de The Beatles, que tot i haver caigut en mans del capitalisme, imaginaven un món "millor", amb LOVE, LOVE, LOVE... love is all we need.

Michael em va ensenyar a entonar; als 15 anys podia cantar al seu to, les noies al cole em rodejaven sovint per escoltar-me cantar les seves cançons, no sense abans passar per una bona estona de precs i una bona dosi de vergonya i suors càlids. També aquell any em vaig disfressar i ballar a la discoteca un dels seus temes, que va triar el meu cosí Guillem Caballé. (ell no tenia ni idea de que era jo, ja que portava una careta), en un concurs de disfresses. El carnaval següent vam usar la careta per altres fins. Amb performance inclosa.

Michael, sembla que no et vas portar massa bé i vas donar "leche, galletas y lo otro..." però el teu talent és indiscutible. Ara només et faltava això. Morir per passar a la posteritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari