Memòria Col.lectiva

Resulta que l'altre dia a Flix em van preguntar d'on era. Cosa que em passa gairebé cada cop que vaig a Flix. M'ho va preguntar un noi al que jo he vist creixer però no he vist madurar. Em refereixo amb això, en què no l'he vist ja de gran, per sobre del metro vint, però indubtablement jo sabia qui era aquell noi que anys enrera, de petit, feia tard a classe cada matí, i em saludava tímidament quan creuava el carrer escoles a l'alçada del carrer major, allà on anys enrera, el Mh expresident de la gencat AKA Jordi Pujol va dir que Flix era un "cul de sac".
Quan en tenia 23 ó 24, jo feia la objecció per no anar a la mili. Recordo un ple hivern, amb un peto taronja, dirigint el trafic (reemplaçant a sori), em tenieu a mi, cada matí dia de classe, fent de federica, una de les feines que feia a Protecció Civil, sota les ordres de Prunera, regidor a l'Aj de Flix llavors.
Jo tenia 23 anys he dit?. Va ser quan em vaig rapar la llarga melena. Aquest noi que no sap qui sóc, tindria uns 10 anys com a molt. Ara en té 24 ó 25. És normal que no em conegui. Tot i escoltar a disco SpringFlix algun dels meus remixos, haver-me vist de petit tocant a la placeta de missa amb algun grup, o haver-me escoltat dia si i dia també a Ràdio Flix. Potser fins i tot ha anat algun cop al bingo de la social o dels jubilats, s'hagi emprenyat amb mi si no he cantat el seu últim número, abans que la senyora de cabell arrissat de la taula del fons canti BINGOOOO!!!
La gent gran, em pregunta qui sóc, però ho tinc més fàcil, si dic que sóc el fill de Marselo Guiu, bé, si no són tant grans, he de de dir que sóc germà de Marcel Guiu, i si són més joves, he de dir que sóc el tiet (ells en diuen cosí) de Neus o Roser, que no pas per mèrits propis. i si són més joves encara, he de dir que sóc el que ha fet el regueetó de Flix s'escriu com guix, se diu com baix, se fume com hash... vaja, això si que ho coneixen...
El meu no és un cas aïllat, però si significatiu. Perquè més que jo poca gent l'ha liat a Flix com per a saber qui sóc. Fa més de 20 anys que estic sortint cada dia per Ràdio Flix, he treballat a Video Ascó TV, Ràdio Móra d'Ebre, membre de Flexus teatre, músic amb Terminal, The Robarucks, Esperits del Silenci, Joint, Baldrick...
prensento events de gran escala, poso veus a documentals que es veuen en tot el territori espanyol, he posat veu a mils d'anuncis, he transmés partits de hoquei, les festes del riu, curses pedestres, he fet de carnestoltes...
Estem perdent la memòria col.lectiva. Ja no demano que la gent sàpigui qui eren Ceguera, d'això se n'encarrega Pepe Latre... tampoc demano sortir de l'anonimat (ja ho se que ningú és profeta a la seva terra). El que demano, és que ens informem a quin poble vivim, quina és la seva història, quins han estat els seus personatges... perquè estem perdent la memòria col.lectiva, que qui perd les seves arrels, perd la seva identitat.
Una llum d'esperança: l'altre dia em van agafar el contacte per a ajudar a un noi a fer el treball de recerca, sobre la música a Flix. Espero no haver oblidat tot el que se. perquè no ho posa enlloc, està a la memòria col.lectiva dels que hem estat allà en el moment en què passava...
He de dir que també hi ha gent que està al corrent del joc de qui és qui a Flix. Agraerixo a Ràdio Flix, a Ràdo Móra d'Ebre, a Video Ascó TV, també a Disco SpringFlix, a Carolina Rofes, a l'Albert Guiu, la meva família, pel recolzament que sempre he tingut per part de tots ells, indispensable per a continuar lligat culturalment al poble de Flix.

ALMOGAVERS the chance

El passat dissabte va tenir lloc a Llíria, València, l'event d'esports de contacte Almogavers The Chance. Bàsicament MMA (Mixed Martial Arts) que vindria a ser una derivació del Valetudo amb normes. Però més que un "tot val" es tracta d'un esport on s'apliquen vàries disciplines d'arts marcials com el bjiujitsu o la boxa.
Es tracta del germà petit de l'event que es fa a Barcelona, l'Almogavers, del que ja s'han realitzar 4 edicions.
Divendres tenia lloc el pesatge, que és on els lluitadors han de donar el pes per sota de lo pactat.

Hi va haver bon nivell de lluites, que van ser de gran espectacularitat, afegit que es feien dins d'una gàvia.
A la foto a sota, Titín (Jose Luis Zapater) va protagonitzar la darrera lluita i la més esperada que va acabar amb victòria davant del seu contrincant lituà.

Entre els protagonistes, també hi va estar l'àrbitre de la darrera lluita, "pequenho" conegut per la seva especialitat: finalització per guillotina.
 A la foto, l'estic entrevistant abans de començar l'event.

A la foto de sota, Cesar Córdoba, que al F4L II va aconseguir el cinturó del món de K1. Una celebritat al món dels esports de contacte. Una sort tenir-lo d'amic.

Finalment, una mica d'informació complementària. Un link a una web que parla de l'event on em nombren a mi i al meu amic Ray, lluitador de totes les edicions de l'Almogàvers i també responsable de la seva realització. La veritat que tant l'equip de l'organització de l'event com jo mateix vàrem ser molt ben rebuts, com demostra l'apreci en les paraules de Daniel, que escriu la crònica.

Spaceboxing

La propera entrada que parlaré sobre esports de contacte, segurament farà referència al A5 Almogàvers Barcelona, del que actualment estem fent la preproducció. De moment us deixo amb la promo que es va fer per l'Almogavers the chance. clica Aqui: A

VAT

Dissabte es commemorava el 25è aniversari de VAT, video Ascó televisió.
Jo hi vaig col·laborar durant uns anys. No recordo com vaig començar però em sembla recordar que sustituint a Carmelo a les transmissions de futbol de l'Ascó de Preferent. Recordo un amistós amb el Lleida de Busi.
Aquests partits els feiem el Melilla a la càmera (el pare de Pete, llavors jugador de l'Ascó) i jo a la veu.
De vegades m'emportava a coneguts per ajudar-me amb les transmissions, com és el cas de Albert Guiu, o el meu germà Marcel, a les transmissions del campionat estatal de handbol femení.
A VAT, també hi feina entrevistes culturals, cobria actes, i fins i tot posava veus a uns ninots, els Llam i Ner (totes veus les feia jo. Primer enregistravem a un després a l'altre i es feia el muntatge).
Guardo molts bons records d'aquella epoca, de la Dolors, la Carme, l'Antoni, l'Antonio...
I sembla que ells també de mi, després la rebuda que em van fer. Fins i tot vaig ser entrevistat. Tot un honor.
Espero que en un futur pugui continuar col.laborant, sigui amb la veu, sigui actuant, en una entitat que té unes de les millors instal.lacions audiovisuals que he vist mai.
Des d'aqui tot el meu suport a tots els integrants de VAT, així com a la coordinadora, La Roser que tot i la seva joventut estic convençut que farà molt bé aquesta tasca.