MICHAEL

Em veig obligat a parlar del Michael.
Suposo que com ja sabràs, Michael Jackson ha mort. I no em fa gens de gràcia, sobretot després de mencionar-lo en un escrit tot just ahir. Suposo que ara els drets d'autor de les cançons dels The Beatles, com mencionava, les tindran els fills de Michael. (Quina por). Quina cultura han rebut aquests nois? quins valors ténen? que se'n farà dels clàssics? Deu tingueu pietat de The Beatles, que tot i haver caigut en mans del capitalisme, imaginaven un món "millor", amb LOVE, LOVE, LOVE... love is all we need.

Michael em va ensenyar a entonar; als 15 anys podia cantar al seu to, les noies al cole em rodejaven sovint per escoltar-me cantar les seves cançons, no sense abans passar per una bona estona de precs i una bona dosi de vergonya i suors càlids. També aquell any em vaig disfressar i ballar a la discoteca un dels seus temes, que va triar el meu cosí Guillem Caballé. (ell no tenia ni idea de que era jo, ja que portava una careta), en un concurs de disfresses. El carnaval següent vam usar la careta per altres fins. Amb performance inclosa.

Michael, sembla que no et vas portar massa bé i vas donar "leche, galletas y lo otro..." però el teu talent és indiscutible. Ara només et faltava això. Morir per passar a la posteritat.

MYSPACE

ELs creadors del regueetó "Burn It Up" m'han denunciat a través del myspace perquè tenia penjada la versió que vam fer amb uns afegits rapejats de Mr Sho i meus, en anglès i català respectivament.
M'han obligat a treure la versió de www.myspace.com/ramixinthehouse pel que si la voleu escoltar me n'haureu de demanar una còpia personalment o anar a disco Springflix on em consta que encara la posa Tow Truck.
Suposo que quan els autors de les meves versions a www.myspace.com/ramixouthouse descobreixin que les tinc penjades, faran lo mateix. Serà dificil que les trobin perquè no tenen els paràmetres d'arxiu original i perquè he modificat els títols al català per a dificultar-los la feina. Ben Harper, Nick Cave, Mojave 3, John Cage, The Doors... així que us animo a escoltar-les abans no sigui denunciat un altre cop. I que consti que no en trec cap benefici econòmic. Suposo que Paul Mcartney no deu poder posar ni una cançó dels Beatles al seu myspace perquè els drets d'autor els té Michael Jackson...
Hauré de deixar de xiular melodies pel carrer, no sigui cosa que hi hagi algú de l'SGAE aprop amb el full de registres... Maleïda mafia!!!

La Pell Freda

Un cop alliberat de l'esclavatge de les classes d'anglès que em condicionaven gran part de la setmana, m'he tirat a la lectura.
Cansat d'acumular llibres a mig llegir, necessitava un bon llibre per trencar el gel. un cop sabut que havia aprovat anglès, em vaig girar per dirigir-me a Judit (a la feina) perquè em recomanés un bon llibre. No va dubtar ni un segon: "La Pell Freda". En sortir de la feina ja el tenia i en dos dies ja me l'havia llegit.
Albert Sánchez Piñol, autor català, m'ha sorprès. Una història en que m'he vist a mi en algun moment. Potser per algun aspecte de la meva vida, potser perquè em donava la sensació que només un boig com jo podria escriure una història com aquesta.
Ara estic amb "Els homes que no estimaven les dones" per una banda i "Fueras de serie" (si si, està escrit així) per una altra. Segons com em trobo agafo un o l'altre, sense deixar de banda "Mujeres" de Bukowski que em va regalar Franc, quan estic més ratllat.
Per cert, algú sap on para el meu exemplar del Món de Sofia??? (un dels que em vaig deixar a 1/2 i que em temo que vaig regalar perquè no tenia intenció d'acabar...

Concert amb Elena

Per fi, ens hem presentat. Han passat poc més de 4 mesos des que Elena i jo vam fer el primer assaig.
Dissabte dia 13, a Can Massuet el Far, Dosrius al capvespre, vam poder fer un petit concert, amb alguns temes propis.
Oh minha lua branca, El meu punt febre i Imanja, van sonar amb la veu de l'Elena i meva.

Elena, majestuosa vestida de blanc, va presidir l'escena amb il.luminació d'espelmes. A la seva esquerra el seu germà i baixista de Élena, Dani. Que va tocar la guitarra acústica. A la dreta d'Elena, jo, primer amb el Ukelele i després amb la guitarra acústica.
La nostra complicitat es va poder respirar amb la música i amb les mirades...
Un plaer molt gran haver tocat amb dos persones a qui tinc molta estima. Espero que es pugui repetir durant molt de temps.

Després, la festa es va allargar amb versions vàries.
El proper concert, mig programat per finals de juliol, amb una mica més de repertori i amb un bon equip de so serà enregistrat i penjat al nou myspace d'Elena que de moment ja compta amb una cançó. www.myspace.com/luaelena

AC/DC

1982, jo tenia 9 anys, el meu germà JM, portava el programa de ràdio Tecno Estudi, i jo l'escoltava cada diumenge que amb la meva inocència, anava agafant consciència musical sense passar per les cançons infantils. Recordo que hi havia rivalitat amb un programa rockero però un dia, JM, va posar una cançó rockera per fer conya. Era de ADCD. Han passat 27 anys però jo encara ho recordo. perquè jo ja portava a un rockero dins meu...

2009, He vist molts concert i molt bons, però potser cap amb tant arsenal pirotècnic, watts i watts de so, llum, medis com el d'ahir nit.

Els Rollings també s'esforçen en aquest sentit, però els AC/DC, em van deixar bocabadat.

Al meu cosí Oriol, se li acudeix trucar-me a les 18h d'ahir per dir-me que tenia una entrada lliure per anar als eisidisi... Uri, t'estimo molt però ara encara més!!! em vaig dutxar i em tenies a les 19h a l'estadi olímpic amb una birra a la ma. Em vaig tirar 5h de peu, encalaixonat, a 20metres de l'escenari. Però val la pena.

Angus va baixar per una pasarela i va arribar fins a uns 4metres de mi. ens vam mirar i tot. mirava als ulls de la gent mentre amb la ma dreta aixecada, amb l'esquerra anava fent tapping.

Van col.locar una màquina de tren al mig de l'escenari, una nina inflable de 20metres a sobre del tren, tenien penjada la campana gegant al centre de l'escenari, pantalles de Leds, 6 canoners... que puc explicar!!! Ah si, Brian Johnson, el cantant britànic, després del gran solo de 1/2 part d'Angus, va apareixer a l'escenari amb una samarreta del Barça!!! No hi devia haver massa gent d'aqui, perquè cada cop que deien visca Barcelona o visca Catalunya, es sentien un tímits oeeeee... el meu si es sentia, es clar...

Moment emotiu quan va sonar la de You shook me all night long. cançó amb que vaig fer entrada a l'escenari i ring al Almogavers BCN A1 de MMA al febrer.

Jo ahir, amb la meva boina, vaig aguantar amb somriure profident i heroïcitat, els 120minuts de ACDC.

No em voldria oblidar dels teloners de Dublin, The Answer. Rock surenyo... i canyero!!

Ramir, For those about the Rock!!!

Concert en petit comité

Ara arribo de casa Marta, del gran àtic de Marta, millor dit...
he pogut beure aigua de València, menjar arròs al forn, beure mohito, ballar salsa, rodejar-me de bona gent, coneixer gent més profundament, i he pogut tocar les meves cançons...
Era el primer cop que les tocava en rotllo concertet. Un públic agraït, que ha escoltat i aplaudit pacientment.
No ha significat la tornada als escenaris, però si que m'ha permès posar aquest dia als dies assenyalats dels bons moments.
He tocat, assegut a terra, amb el faristol de les lletres davant per més seguretat, i després de les meves, he versionat "Roma" de Manel.
Agraeixo a Marta per brindar-me aquesta oportunitat, agraeixo als que allà estaven per la seva complicitat, tot al voltant meu, i em quedo amb un gran somriure, per la gent que he conegut i pels moments que he passat. No oblidaré aquest dia.

Concerts i nou enregistrament

Feia temps que no anava a un concert. El Primavera Sound, amb un cartell ple desconeguts per mi, portava a l'escenari gran als Jayhawks, a Neil Young i a Sonic Youth.

Jayhaws, que ja els havia vist a la Bikini i em van impressionar, no van decebre. Són molt bons.

Arribada la nit, arribava també el Neil Young, repassant alguns dels seus clàssics, em quedo amb frases com Rock and roll will never die, o Keep on rockin' in the free world. Grans clàssics que estic molt content d'haver-los escoltat en directe, desde la gespa, recordant el gran Doctor Music Festival 06 amb Lou Reed. El temps passa, només si un vol que passi. Per mi el temps no és lineal. Tots els temps transcorren al mateix temps, la prova és que mentre jo estava amb el meu esperit hippy i rockero estirat a la gespa, alhora, a uns 100m estava ple de pastilleros fotent bots.

A Sonic Youth me'ls vaig perdre. No tenia ànims per aguantar 4 hores més, venia d'un refredat bastant heavy, i a sobre em molestaves els ulls per conjuntivitis i havia estat jugant a futbol tota la tarda... sort dels 3 gols!!!

A banda dels concerts, ja tinc una mica més arreglada la cançó "Aprendre a volar". Està penjada a www.myspace.com/ramirguiu com "Aprendre a volar Extended". He afegit una estrofa més, acord als meus sentiments en el moment de enregistrar-la, i provant amb uns tocs d'Ukelele. Espero que tot i lo dolent que sóc tocant la guitarra, hagi guanyat una mica amb la gran Takamine. El dia 20 de juny tenia un concert, però a hores d'ara no se si està cancelat o no. Jo per si de cas, vaig tocant...